L'aprenentatge significatiu

L'aprenentatge significatiu a l'aula

Video molt interessant sobre el desenvolupament d'un nou projecte per a assolir un aprenentatge significatiu a una escola de Mallorca.

El procés de la planificació

El currículum serveix principalment per a orientar al professor de com plantejar les assignatures. A més, té com a funció un control social sobre els coneixements que s’imparteixen els diversos centres.

Es distingeixen dos tipus de currículums l’obert, el qual el tanca el professorat tenint en compte la situació dels alumnes i el context en el que es troben.  D’altra banda ens trobem el tancat que el fixa l’administració educativa amb l’objectiu d’homogeneïtzar. Es millor el currículum obert perquè així cada centre pot adaptar-lo a les necessitats dels alumnes i així s’assoliran els objectius marcats amb èxit.
S’organitza en tres nivells: el primer es la base del currículum del qual s’encarrega la conselleria d’ensenyament. En segon lloc PEC elaborat pel claustre de professors o per la conselleria i en últim nivell la programació de l’aula feta pel equip docent de cicle. El currículum de primer nivell és tan sols una orientació pel equip docent dels centres per elaborar ells mateixos un currículum ajustat i concret pel seu centre. Dins d’un mateix centre cada mestre coneix les diverses necessitats de l’alumnat i l’adapta. 

Els meus coneixements previs sobre el currículum eren ben pocs ja que tan sols sabia que era allò que marcava com havia de esser l’educació. A dies d’avui, sé que el currículum no és un general si no que els docents els treballen per fer-ho més específic i ho adapten a les necessitats dels seus alumnes.
Per a mi el currículum era com un pont on l’extrem d’aquest és el punt de partida de l’aprenentatge i mitjançant el pont es pot assolir i construir un aprenentatge significatiu. Després de analitzar totes les metàfores visuals i anar desenvolupant el tema veig el currículum com un paper en blanc et dona un suport però el mestre es qui traça les directrius i si és necessari pot esborrar i rectificar.

Els mestres treballen basant-se en els diversos i canviants referents normatius, el quals s’adapten als canvis socials per a cobrir les noves necessitats que sorgeixen. Tot i així a dies d’avui s’han modificat molt aquest referents sense cap dilació i això en comptes de millorar-ho el fan cada cop d’una visió diferent.
Tothom no som iguals i per això no se’ns pot tractar del mateix mode,treballar per competències afavoreix el desenvolupament dels alumnes.  L’alumne no és un receptor de coneixement sinó està involucrat en la construcció d’aprenentatge on el professor té el paper de guia. El mestre incita als alumnes a la reflexió, la investigació, la interacció a que prenguin un paper rellevant en el seu aprenentatge. D’aquest mode amb el treball per competències els proporcionem la adquisició de aprenentatges funcionals, aquells que són pràctic a la vida real.
Realment, si tractem uns continguts,els avaluem i després els alumnes no han integrat al seus esquemes de coneixement el tema que hem tractat ha sigut un fracàs.  Per això tot allò que es faci a l’aula ha de tenir un caire funcional per aconseguir que l’alumne sigui competent.
Treballar per competències es més complex però a la vegada més personal tenint en compte las condicions de cada alumne i treien el millor de cadascun d’ells. 
 A l’aula vam definir el que era una competència bàsica; el conjunt de coneixements, habilitats i actituds relacionades amb tots els àmbits de la vida.
Les vam treballar de manera aïllada del currículum i cada grup mitjançant un presentació les explicava a la resta de la classe. El treball de les competències per grups constava de l’explicació  dels aspectes nuclears, les àrees en les que estan involucrades i les implicacions metodològiques, avaluatives i organitzatives. La competència bàsica que vam  tocar desenvolupar els MACD2 va ser l’artística i cultural.  Aquesta competència implica coneixement, comprensió i saber apreciar i valorar qualsevol tipus de manifestacions culturals.

Programar una tasca didàctica comporta especificar els següents elements:
·    Objectius
·    Continguts
·    Metodologia
·    Avaluació
Tot i que s’ha de planificar la tasca el mestre ha de tenir la capacitat de ser flexible i variar l’activitat en el cas de no estar assolint els objectius.
A la seqüència didàctica el que es pretén és explorar els coneixements previs i s’intenta planificar que aquests coneixements i els nous tinguin una distància òptima. El mestre explora els coneixements previs dels seus alumnes mitjançant debats, qüestionaris a l’ inici de tema i així ell és conscient de on parteix el coneixement del seus alumnes.
S’ha de planificar el tema aprofundint en els diversos elements:
·    Definir uns objectius
·    Seleccionar els continguts, tenint en compte la distància amb els coneixements previs de l’alumnat
·    Preparar activitats
·    Seleccionar les estratègies d’aprenentatge adients
·    Fer una selecció de les fonts d’informació
En aquest procés és necessari negociar amb els alumnes i ser flexible en el progrés de l’aprenentatge d’aquests continguts.
D’acord que sigui essencial programar una unitat didàctica però, tenint en compte la xerrada de Montse Ventura , no considero oportú que a inici de curs es programi tot el curs ja que poden haver contratemps o algunes competències els constin més d’assolir que no altres i es necessiti aplicar un plus de temps.

D’aquesta manera es contempla la diversitat i es pren especial atenció a les diferents necessitats del alumnes. El mestre ha de ser capaç de ser flexible i adaptar la tasca a cadascun dels alumnes.  Em de parar especial atenció a les minories ètniques de l’aula per evitar que es sentin exclosos.
Com a futura docent considero que els conceptes tractats en aquest bloc han estat rellevants. Si més no, el més important el concepte de currículum ja que els mestres han de conèixer les competències bàsiques que el formen i en quines àrees es tracten. Constitueix un ajut important per a desenvolupar activitats als alumnes i saber que han d’aprendre.